Viu

La il·lusió desperta

en els meus ulls

amb el nou dia,

he tornat a néixer!

Una besada assolellada

brunzint el xiuxiueig

de la vida sobre el cos

i s'esfuma la incertesa:

soc jo, tot jo;

Viu tot!

En l’espera,

viu el desig més innocent.

Persegueix la seva mort:

un final enyoradís.

Res tan dolç,

com el primer.

Com el darrer

res tan agre.

(I entre els dos

hi ha un tímid agredolç)

Respirar no és tan senzill!

Tampoc és tan difícil!

Encaixar-ho bé tot plegat,

aquesta és la gràcia.

L'espera-nça del record

Ésser l'espera del va ser,

amb el present orfe d'horitzó.

Alimentar un foc de cendra

dels dies darrers, dia rere dia.

Com un espectador:

tot passa sense tu.

Res Re-torna!

pero caminem mirant enrere,

com els crancs.