En l’espera,
viu el desig més innocent.
Persegueix la seva mort:
un final enyoradís.
Res tan dolç,
com el primer.
Com el darrer
res tan agre.
(I entre els dos
hi ha un tímid agredolç)
Respirar no és tan senzill!
Tampoc és tan difícil!
Encaixar-ho bé tot plegat,
aquesta és la gràcia.
Adrià, dirás que sóc una pessada però quelcom em molesta en llegir-lo en veu alta per la estructura, no pas per el que dius, que ho dius molt bé i molt líric. I t'hauràs d'acostumar a aquests tipus de comentari de part meva doncs penso que en el compartir i intercanviar està el CREIXER. Jo el presentaria així:
ResponderEliminarEn l’espera,
viu el desig més innocent;
i al final de tot
el que s’enyora.
Com el primer,
res és tant dolç
ni agredolç
com el darrer.
(...I, entre els dos, hi ha un tímid agredolç*)
Respirar no és tan senzill!
Tot i així
també és molt fàcil:
la gràcia és
encaixar-ho bé
tot plegat...
Evidentment, és la meva apreciació subjectiva i tu en fas el què vols. La repetició de "agredolç" no sé si aporta res. Potser jugar amb els sinònims seria més impactant, com agri-ranci, rancidolç, anyencdolç...
Qué tortura de tia, no?
Petons