Abraçats els dos
com embrions
vora l'estufa;
naixent de nou
el món als ulls,
tan lliures i innocents!
Paper dels velers
ballant al vaivé
de les carícies;
solcadors àvids
d'horitzons lluny
rere el cel més profund.
Somnis que somiant
que de consciència
es despullaven;
coixí endins
obrint les portes,
més enllà de la veritat.
Pinzells de colors nous
al traç del vent
desenfrenats;
de tots els noms
els seus pintors,
i de la vida efímera.
Casi atrapant, els dos
l'enyoradís passat
que en el futur
burlant el temps ens besa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario