Hola Poeta! Cada dia passo per aquí i llegeixo el que surt d'aquest cap i cor d'artista que tant m'estimo! El teu poema desperta la esperança alhora que noto l'acte voluntari de la veu poética per, un cop més, partir de la observació de la grandesa de la Natura per tornar a hi creure... Preciós! Només una petita cosa... Jo posaria una "coma" després de "Avui" al 4t vers i treuria els dos punts, no fan falta, crec. Al sisè, el "no més que" queda un xic feixut. Mira com ho veus tu... i t'enganxo com posaria jo els últims versos a nivel ortogràfic, doncs no veig el ():
Hola Poeta! Cada dia passo per aquí i llegeixo el que surt d'aquest cap i cor d'artista que tant m'estimo! El teu poema desperta la esperança alhora que noto l'acte voluntari de la veu poética per, un cop més, partir de la observació de la grandesa de la Natura per tornar a hi creure... Preciós! Només una petita cosa... Jo posaria una "coma" després de "Avui" al 4t vers i treuria els dos punts, no fan falta, crec. Al sisè, el "no més que" queda un xic feixut. Mira com ho veus tu... i t'enganxo com posaria jo els últims versos a nivel ortogràfic, doncs no veig el ():
ResponderEliminarS'esfuma la incertesa:
sóc jo, tot jo.
Viu tot!
petons!
T'invito al meu blog!
ResponderEliminarhttp://marisabermudezmalagon.blogspot.com/