Silenci

Plou silenci.

Les paraules s'aixopluguen

esllomades d'una tasca

tan feixuga:

Córrer arrapades

llavi en llavi,

i donar un nom

a un fugaç gerundi etern.

Com el vers que hi ha entre versos,

i el petó entre dos petons,

un abisme de retorn

a la despulla;

el paper en blanc,

l'alba del dia:

És necessari.

Més enllà de les paraules,

esperant sobre el suspens,

no tenim pressa,

però si aguaitem

una enorme trencadissa:

veure com s'esquerda el gel.