A veces algo se queda despierto;
y palpitando.
Quemando el día sobre la noche,
pesada y fría.
Latiendo en un pecho ya tan cansado,
frágil, desecho...
En el corazón
de las entrañas de mi ciudad
duerme el insomnio.
La luz! apáguenla, porfavor.
Fundame yo con el cielo, oscuro,
descanse hoy
esa terca llama interior.
oh! m'ha agradat molt! sobretot aquest "la luz! apáguenla, por favor"... aquesta manera d'intervenir d'una manera tan directa fa que la teva veu encara cobri més força!
ResponderEliminarm'està costant retornant a l'escriptura... com suposo que veuràs en els darrers poemes que he penjat.
com estàs?
et trobo a faltar.
què tal teatre?
a veure quan ens veiem
love u deborah
nen! (et contesto per aquí perquè sinó no rebràs cap mena d'avís de que t'he contestat)
ResponderEliminarei, doncs si et passes algun dia diga-m'ho abans per e-mail, eh? o si no quedem un dia abans o després de teatre!
pel que fa al que m'has dit sobre el poema, m'encanta que em critiquis! sí que és cert el que dius, això de l'ús d'imatges... però no sé perquè, arribo més a les imatges per expressar la idea del poema que no pas la seva definició (bé... és més difícil la definició... potser el poema és l'exercici, a través d'imatges, per arribar a la definició... que si t'hi fixes, sol apareixer sempre, en els meus poemes, en els versos finals). Però m'encanta que me'ls critiquis, de veritat! N'aprenc molt, i agraeixo aquesta lectura no superficial! Així que mai et callis res!
Et segueixo llegint i comentant :)
Alguna vegada m´ha pssat que em desperto i no puc dormir,llavors alguna vegada em surt les ganes d´escriure CESC
ResponderEliminar