La felicitat és una puta

La busques però saps que no.

Avinguda esperança amunt,

Enllà del barri la fortuna...

- Ves-te’n, saps que cobro

i saps que no -.

I tornes tu, i el teu cap cot.

Carrers confusos,

voreres grises,

ciutat de la resignació.

...

Com la primavera a l’any

i la veritat a la mentida.

Com sempre,

un dia sempre arriba.

Obres la porta;

et fa un petó;

la despullés;

i et fa l’amor.

(Somni efímer,

vida de papallona)

Tan esquerpa,

es vesteix sense mirar-te, i se’n va.

-Quan ens tornarem a veure? -.

Silenci, Desconcert. Torna a començar.

La felicitat és una puta que cobra amb la seva absència