Una historia comença amb un final. Com el dia i la nit, totes les paraules d’un llibre tenen la raó de ser a la última pàgina. Quan n'obro un, sóc conscient que estic obrint el suport d’un nou món i que aquest es cenyeix a la estricta norma de la gravetat de les històries: No pot saber que és el que t’espera a la línia de sota ni a la pàgina successiva, però en canvi ets conscient que tot es dirigeix cap a un cim últim, culminant. Mentre aquest no arribi, no hi ha més remei que observar el vast mar que has desplegat fins ara i atalaiar constantment l’horitzó de la història per intentar endevinar on mena.
La Vida és aquell llibre inefable que ens escriu amb la incertesa de quina és la paraula esdevenidora, reconstruint aquelles pàgines que ja ens han llegit per crear un Ara, que tant ens pertany i ens explica, com és fum informe a què no ens podem aferrar.
Ens agradi o no, tot ja va començar amb un final, i es dirigeix necessàriament cap a ell. L’emoció resideix en el fet que de com acaba el llibre n’hem sentit a parlar, però no podem dir que ho coneixem. Però si una cosa sé del cert és que, com tots els bons llibres, La Vida et descobreix el sentit del seu final des que desplegués la primera pàgina: esguardar el gran valor de tot el llibre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario